Aquest any el Cicle Mitjà de l’Escola Ateneu Igualadí hem treballat el riu Anoia com a projecte de cicle. Com tots els projectes els iniciem fent-nos una pregunta: Com està el nostre riu?

Ja en sabíem algunes coses: el seu nom, que no era un gran riu, alguns animals i plantes que hi viuen…, però en volíem saber més: on neix? per on passa? on desemboca? s’hi pot banyar? està neta l’aigua? Primer de tot el vam situar al mapa i vam buscar a on naixia, però vam descobrir que el naixement del riu Anoia no és del tot clar, tres rieres es disputen el seu origen: el Molí de la Roda (Sant Martí de Sesgueioles), la Font de la Mussa (Montmaneu) i a la Fortesa (Sant Pere Sallavinera).

Nosaltres vam decidir anar al Molí de la Roda. Aquest nom prové d’un antic molí fariner que es movia pel pes de l’aigua que queia en les cassoletes de la gran roda del Molí. L’aigua del riu Anoia, que neix 100 metres més amunt, era canalitzada fins a una gran bassa situada sobre el molí. Actualment, la bassa és soterrada i de la roda només en queden uns trossos. 

 

      Un cop allà vam descobrir que el riu naixia d’aigües subterrànies, que feien bombolletes al sortir. També vam inspeccionar les característiques que té el seu entorn, vegetal, geològic, animal i del seu ecosistema. 

 

Un cop investigat el seu naixement, vam voler també visitar la seva desembocadura a Martorell. Resulta que desemboca en un altre riu, el Llobregat, i el lloc on es troben els dos rius s’anomena aiguabarreig. 

Un cop visitat els dos llocs hem arribat a les següents conclusions:

 

El riu Anoia és un afluent del riu Llobregat, o sigui que no acaba al mar sinó al riu Llobregat.

La temperatura de l’aigua era molt semblant als dos llocs.

Al Molí de la Roda hi havia més plantes, més fang i estava més humit.

Com que al Molí de la Roda hi havia més vegetació, hi havia més ombra al riu.També  hi havia més fullaraca i tronquets per tot arreu.

A Martorell hi havia molts còdols i al Molí de la Roda no n’hi havia cap. Això és perquè les pedres al ser arrossegades pel riu es van arrodonint i al Molí de la Roda no han tingut temps d’arrodonir-se.

A Martorell el riu era més gran, tenia més fondària, anava més ràpid  i tenia més aigua: (Cabal a Martorell: 2’25 m3/s. Cabal al Molí de la Roda: 0’126 m3/s)

Els marges del riu a Martorell eren més amples i hi havia carreteres i cases molt a prop.

Al Molí de la Roda l’aigua era més transparent i no feia olor.

El PH de l’aigua dels dos llocs era molt semblant: entre 6 i 7. El Ph mira l’acidesa de l’aigua i tenir un Ph de  6 o 7 està molt bé perquè hi puguin viure animals i plantes.

Al naixement hi havia plantes aquàtiques (créixens, cua de cavall,…)  i a Martorell no.

Als dos llocs hi havia algunes plantes iguals (pollancre, fonoll,…) però al naixement del riu n’hi havia moltes més.

Hem vist molt més ocells a Martorell, en canvi al Molí de la Roda vam veure molt més invertebrats. A  Martorell no en vam veure cap d’invertebrat. Això segurament és perquè l’aigua al naixement està més neta i menys remoguda.

A Martorell potser hi havia més ocells perquè allà hi troben més menjar (escombraries, camps,…).

EN RESUM: 

Hem de cuidar més el nostre riu perquè al naixement està millor que a Martorell.

Hauríem d’intentar no tirar brutícia al riu perquè a la desembocadura estigui tan net com al naixement. Sempre hem d’emportar-nos cap a casa les deixalles que fem a les excursions o a la platja. Els rius no són uns contenidors. podem portar cantimplores i carmanyoles que no siguin de plàstic.

És molt important no caçar els animals autòctons del riu, és millor caçar les espècies invasores per disminuir el seu nombre. Igualment, no hauriem de deixar créixer les plantes invasores i no arrencar les plantes autòctones.

Una idea seria deixar créixer més vegetació als voltants de la ciutats perquè hi hagi més vida silvestre. No construir a prop del riu perquè la vida salvatge hi pugui créixer amb normalitat.

Hem de pensar que si contaminem els rius, automàticament estem contaminant també el mar, per això, hem de procurar llençar totes les brosses als contenidors perquè no vagin a parar al riu sense voler.

En conclusió, no contaminar per ajudar a que hi hagi més vida vegetal i animal.

 

Ens ha agradat molt poder veure  i conèixer el riu Anoia ja que és el nostre riu i és molt bonic.

Top